DEFINICIÓ D’OSTEOPATIA
L’osteopatia és una ciència que entén l’organisme com una unitat funcional és una tècnica molt eficaç per diagnosticar i tractar la majoria d’alteracions del cos humà mitjançant manipulacions destinades a millorar l’estructura.
L’osteopatia contribueix a millorar qualsevol patologia relacionada amb trastorns de mobilitat, elasticitat i funció de les estructures amb una visió global del funcionament del cos.
L’osteòpata reconeix si el conjunt de l’estructura està ben alineada i funcióna correctament i tracta les seves alteracions per tornar al cos al seu equilibri.
INDICACIONS DE L’OSTEOPATIA
Aparell locomotor:
Cervicalgies, dorsalgies, lumbàlgies, hèrnies discals, ciàtiques, desequilibris posturals, esquinços ligamentaris, tendinitis, capsulitis dolors musculars, recuperacions postquirúrgiques i postraumàtiques, dolors articulars derivats de l’edat, de la pràctica esportiva, de l’activitat laboral, del sedentarisme…
Patologies cranials:
Cefalees, marejos, vertígens, desequilibris mandibulars, bruxisme…
Altres patologies:
Alteracions causades per estrès, ansietat, hèrnia de hiat, patologies relacionades amb l’embaràs, preparació per un part fluid, trastorns postpart,…
